Què és la carcinomatosi peritoneal?

La carcinomatosi peritoneal (o metàstasis peritoneals) es defineix com tota aquella disseminació tumoral que afecta de forma més o menys important la serosa del peritoneu i els òrgans als quals envolta.

L'origen d'aquestes metàstasis pot ser un tumor originat al mateix peritoneu, com en el cas del mesotelioma peritoneal o el carcinoma peritoneal primari en les dones, o un tumor d'origen digestiu o ginecològic.

 

L'origen més freqüent d'aquesta situació clínica es el càncer colorrectal, seguit dels tumors mucinosos apendiculars (la disseminació mucinosa al peritoneu d'aquest origen també s'anomena pseudomixoma peritoneal) i d'origen ovàric/endometrial. Molt menys freqüentment s'origina en un càncer gàstric, mesotelioma peritoneal o carcinoma peritoneal primari. Excepcionalment, la causa pot ser un càncer de mama o urològic, o un grup de tumors que denominem "rars".

Com es tracta la carcinomatosi peritoneal?

Fins fa pocs anys la cirurgia i la quimioteràpia endovenosa eren els únics tractaments disponibles per al tractament de la carcinomatosi peritoneal, sempre amb caràcter pal·liatiu (sense intenció curativa) i de control de símptomes, però actualment disposem de la Tècnica de Sugarbaker. Aquesta, ha demostrat en numerosos estudis resultats clínics, i sobretot de supervivència, superiors als tractaments fins ara considerats com a estàndars.

En què consisteix la Tècnica de Sugarbaker?

Es tracta de realitzar una cirurgia radical sobre el tumor i aplicar posteriorment la quimiohipertèrmia intraperitoneal (HIPEC en les seves sigles en anglès).

Aquest tipus de cirurgia radical s'anomena cirurgía citorreductora mitjançant els procediments de peritonectomies (descrits per Sugarbaker), i té com a objetiu eliminar per complet quelsevol vestigi de tumor intraabdominal. Aquests procediments tansols es realitzen a les àrees afectes macroscòpicament pel tumor (o tumor visible) i poden incloure resseccions multiviscerals (extirpació de segments del tracte digestiu, melsa, l'epipló i òrgans genitals interns femenins són els més freqüents) i amplies zones del peritoneu. La agressivitat de la cirurgia depèn del grau d'extensió i de l'afectació d'òrgans de la malaltia. En alguns pacients és necessària la realització d'algun estoma digestiu (colostomia i/o ileostomia), en ocasions de caràcter definitiu.

Un cop realitzades les extirpacions necessàries, i només en cas de que es consideri la cirurgia radical (absència de malaltia macroscòpica, o mínima segons el tipus de tumor), s'indica l'administració en el mateix acte operatori de la quimioteràpia hipertèrmica intraperitoneal . Consisteix en administrar determinats fàrmacs quimioteràpics directament a la cavitat abdominal amb l'objectiu de tractar la malaltia microscòpica residual. Aquest benefici que busquem amb la quimioteràpia és potenciat per la hipertèmia (arribant a temperatures d'entre 42 i 43ºC dins de la cavitat abdominal), que s'aconsegueix mitjançant una bomba externa de perfusió (Performer HT, RAND). El tractament amb HIPEC té unda durada d´entre 30 i 90 minuts, depenent del tipus de tumor primari que estem tractant i del fàrmac administrat. Finalitzada la perfusió amb quimioteràpia, aquesta es retira de la cavitat abdominal i es dóna per finalitzada la intervenció.

Quins beneficis té aquest tractament?

Principalment, aquest tractament ha demostrat en numeroses publicacions científiques, comparant el tractament estàndar (quimioteràpia endovenosa amb o sense cirurgia associada amb caràcter pal·liatiu) amb la tènica de Sugarbaker, un increment molt significatiu de la supervivència mitjana dels pacients. A més a més, ha demostrat milloria en el control de la malaltia neoplàsica i dels seus símptomes (oclusió intestinal, ascites...).

Actualment es l'únic tractament "potencialment curatiu" del que disposem per a la carcinomatosi peritoneal.

Quins riscs té sotmetre's a aquest procediment?

Tot i una acurada selecció del pacient i d'una corretca realització de la tècnica, aquest procediment no està exent de complicacions, inherents sobretot al grau d'agressivitat de la cirurgia.

 

Els més freqüents pero alhora menys greus són: infecció de la ferida quirúrgica, paràlisi intestinal perllongada, trastorns digestius (vòmits o diarrees), vessament pleural, flebitis, infecció de catéters, infecció urinària i dolor a la zona quirúrgica.

 

Menys freqüents però més greus: apertura de la ferida quirúrgica (evisceració), sagnat o infecció intraabdominal, oclusió intestinal, fístula o fallida de les sutures intestinals, pancreatitis, complicacions cardiopulmonars, 

embolisme pulmonar o recidiva precoç de la malaltia.

Els efectes secundaris relacionats directament amb el HIPEC són: nàusees/vòmits, fatiga, diarrees. També poden aparèixer trastorns hematològics com anèmia, leucopènia o plaquetopènia. I molt excepcionalment, trastorns respiratoris (tipus neumonitis tòxica) segons el fàrmac administrat.

 

Avinguda Diagonal 489

Barcelona 

Tel. 935 500 106

 

Horari de consulta

Dimarts: 18:00 h a 20:00 h